Després de l'Olla, inspirada i flipada de la vida, se'm va passar pel cap anar a córrer el Canigó. 33 km i 2.100 positius, molt correders i atlètics... Però calia aprofitar l'entrenament que havia fet per l'Olla i si rascava algun caleró al Canigó, sempre van bé abans de les vacances!
Així que, tot i que les inscripcions estaven tancades, ens varen deixar inscriure a la Laia i a mi i dissabte dia 6 d'agost ja voltàvem per Vernet les Bains. Dormim al cotxe, per cert, fatal! Em llevo amb mal estar, mal de cap, l'esmorzar se'm posa entre malament i fatal, però bé, és el que hi ha. Ens plantem a la sortida i puf! ens posem a córrer. Jo força tranquil·la i em van adelantant dones... Que corrin, que ja els arribarà la seva hora. No recordava que era tant atlètica aquesta cursa! Passo el km 8, pel 2n avituallament amb les cames cansades i, no m'enganyaré, una mica fastiguejada, només fem que córrer cara amunt: VULL CAMINAR! Un senyor de l'organització em crida emocionat que vaig 10a i que no les tinc lluny. No arribo a desanimar-me, però intento convèncer-me de que no passa res, que no dono per més, haig d'acceptar-ho.
Però entrem a una zona tècnica, encara de córrer, però ja s'ha de mirar on es col·loquen els peus, començo a adelantar nois i lluny, ja veig una noia que es va acostant. Amb paciència, començo a fer la formigueta i vaig passant corredors sense parar, ara ja caminem i comença a enfilar. Davant d'aquesta noia n'hi ha dues o tres més. Això enfila i jo porto el motor calentíssim, així que l'espera ha valgut la pena, avanço com una possessa, salto entre els rocs amb força i agilitat, fins que faig cim, després de la magnífica "Cheminée" del Canigó, en 5a posició. Satisfeta, em sento realment satisfeta i iniciem la baixada, però tots aquells que corrien tant em molesten, vaig demanant pas o els adelanto com puc a les corbes. Fins que veig una esquena petitona amb "RUSSIA" escrit amb gran, ja tinc a la 4a aquí i va rebentada, té problemes per baixar. Apreto i l'adelanto saltant, fent veure que em sento millor que mai. Uns metres més avall en trobo una altra, amb les mateixes dificultats. M'he col·locat 3a, no m'ho puc creure... Només cal que mantingui el ritme, amb pocs minuts els hi he agafat molts metres. Haig de mantenir la concetració perquè la baixada és llarga i agònica. La pateixo perquè m'hi faig amb totes les meves forces, llenço el meu cos endavant i no deixo d'avançar corredors. El cansament es va acumulant, però la satisfacció i les sensacions són bones. Em planto a Vernet en 3a posició molt orgullosa de la meva cursa. Ha guanyat la Laia que ens ha fotut un bon tou, és la cursa ideal per la Laia i està forta! Segona una francesa i finalment jo 3a, però les meves perseguidores entren poc més de 10 minuts per darrere meu.
Si un bon final de temporada!
Ara vacances, Córcega ens espera! 230 km d'alta muntanya al costat del mar.
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada