La volta al Montseny

Es presentava una setmana apretada... de les que m'agraden a mi! Ara aquí, ara allà, arribada i barbacoa al jardí de casa. Però finalment quasi tot va acabar del revés.

El dimarts a les 3h30 de la matinada em va sonar el despertador per marxar cap a Suïssa, teníem una entrevista amb en Carlo Janka, el Campió de la Copa del Món 2009-10, medalla d'or als Jocs Olímpics de Vancouver, entre altres coses i amb només 23 anyets! Ai senyor que tímid que era el noi. Una bona experiència, un xic precipitada, però molt bona experiència.

De camí a Obersaxen, el poble-estació d'esquí on ha crescut en Janka, ja vaig rebre un missatge de la Laia dient-me que les seves llagues estaven fatal, així que vàrem decidir no anar a fer Cavalls del Vent. Em feia molta il·lusió, però què hi farem, la Laia no en té cap culpa.

Ràpidament em vaig treure un As de la màniga i vaig parlar amb en Ferran, feia dies que volíem anar a fer la volta al Montseny amb ell i en Dani, així que amb uns minuts vàrem organitzar el tema.

D'alguna forma sort que no vàrem anar a fer Cavalls del Vent el dimecres i el dijous. Vaig arribar de Suïssa feta un drap, així que dimecres a les 10 i escaig em llebava tranqui·lament i a les 4 de la tarda, a "l'hora de la fresca" vàrem marxar cap a Collformic. 

El pla era: Matagalls per la ruta normal de Collformic, la que tots hem fet cent vegades fents sèries, tot i que ningú ho accepti..., seguir cap a Sant Marçal, Les Agudes, Turó de l'Home i a partir d'aquí... ja ho veuríem.

Tot va anar força rodat, excepte que deixant Sant Marçal els vaig demanar que tiressin tranquils, així jo podia seguir el meu ritme, i per no perdre costum, em vaig perdre. Vaig obviar una marca que deixava la pista ampla i vaig continuar fins a creuar un riuet. Darrera del riu s'enfilava un camí inexistent que vaig voler imaginar-me jo, però un cop ben enfilada em vaig adonar que per allà no podia ser de cap de les maneres. De tornada al riu, no sé com, vaig desfer la pista i vaig trobar la marca que m'havia saltat.

La pujada a les Agudes és molt guapa, amb pedra i una grimpadeta molt fàcil. L'arribada al Turó de l'Home està a un "tiro de pedra" i és un lloc realment bonic. Però un cop allí havíem de decidir què fèiem... Sort del mapa de la Sònia que ens va fer de suport motoritzat durant tota la nostra volta.

Se'l varen mirar, jo me'ls mirava a ells i els escoltava molt atentament, ja que una altra cosa no podia fer i van decidir: "baixarem pel GR 5.2 fins a la cota 1050 i agafarem el trencall a l'esquerra". 

Doncs vinga avall. Evidentment ens vàrem saltar el trencall, cosa que va anar bé ja que vàrem anar a parar a una font, que estàvem més secs que una pansa!

Vàrem recular i vàrem intuir un camí entre les males herbes, que ens va dur al que nosaltres volíem. Eren les 8 del vespre, com a molt ens quedava una hora i mitja de llum i aquell camí estava molt mal fressat. Me'l vaig menjar quasi tot jo, les meves cames en són el testimoni!

Vàrem anar canviant de camins, dels quals no en sabíem de cap la seva presedència ni final fins a arribar a la carretara del càmping que ens havia de dur a la general per anar a Sant Bernat on ens esperava la Sònia. Però no podíem seguir la carretera, vàrem entrar en una camí tancadíssim d'arbres, ja devien ser quasi les 9 i a dins del bosc no es veia ben res... Pam petacada a plena tíbia! No passa res!

Finalment el camí ens va dur de nou a la carretera i vàrem acabar corrent, quasi de nit per la general que puja cap a Collformic. A les 21:25 arribàvem a Sant Bernat, la volta molt guapa, finalmente 27 km amb més de 1400 positius, però ens queda polir-la una mica per a poder tancar la volta dels tres cims!
És una ruta a tenir en compte, molt guapa i a tocar de casa, quan la perfeccionem, en donaré més detalls!

Ah! I pel que fa a la barbacoa al jardí de casa... Com de costum va ploure i, evidentment, vàrem sopar a dins de casa!