A vegades costa prou arribar fins a d'alt...
però quan hi ets, la vista és increïble!

sábado, 4 de diciembre de 2010

Després de molt de temps

Uf! Fa tant de temps que no escrivia res que ara hauria de repassar massa coses per posar-me al dia. Des de l'estiu: dues proves de la Copa d'Espanya, una Burgos i una altra a València, no sé quina de les dues ha estat pitjor, però bé, per sort la Copa Espanya passarà a ser part del passat, l'any que ve, res de res. A tornar a córrer per les nostres muntanyes que no tenen res que envejar a la resta del que alguns en diuen el "nostre" país.

A finals del mes d'octubre ens hem estrenat en el món dels raids. El primer el 30 d'octubre a Cornudella de Montsant i el segon a Girona en dia 20 de novembre. Una gran experiència, tant en un com a l'altre. En Marc és un crac orientant i jo simplement em limito a fotra-li gas! A Cornudella, tot i competir en categoria Aventura (per provar, vàrem creure que seria massa agoserat comença amb elit) el raid ha estat llarg, un xic més de 6 hores. Aconseguint passar per totes les fites, finalment vàrem quedar 2ns absoluts i 1rs en categoria mixte. Potser vàrem fer una miqueta de ràbia a algú... Ni de bon tros ens esperàvem fer-ho bé, però... suposo que va ser la sort del principiant

A Girona, ja anàvem envelats i ens vàrem apuntar directament a la categoria Elit A2. El raid era diferent, era molt més estratègis, impossible de fer totes les fites i, tot i que ens varen avisar abans de començar, nosaltres vàrem apostar a anar a per totes al principi i la vàrem pifiar! Després d'una primera orientació específica força bona, la baixada dels Àngels amb bicicleta va ser la nostra perdició. Si estava calculat que com a molt tard s'agafés el caiac a Girona amb 2h30, nosaltres el vàrem agafar al voltant de les 4h. Pensant que teníem el raid perdut, durant els 10km de caiac, vàrem pensar amb saltar-nos totes les fites del tram de córrer, només fer les obligatòries, i anar directament als patins. Va ser un gran encert, després de córrer pel costat de la via del tren que va de Celrà a Girona i creuar la nacianal a l'alçada de Campdorà, ens vàrem calçar els patins molt abans que la gran majoria de la categoria Elit i ens va permetre entrar a meta abans de les 8h, que era el tall on començava a penalitzar. La nostra sorpres va ser que en veure les classificacions havíem quedat 3rs en mixte i 8ns absoluts, en general la gent va tenir força problemes!
Entre els dos raids, el Campionat de Catalunya per equips... sense comentaris! L'única cosa positiva va ser que vàrem fer 3rs per equips amb el Vic, la resta, senzillament per oblidar!

I així hem arribat fins a dia d'avui, ja amb els esquís als peus i amb nous entrenaments per provar! No em plantejo massa res per aquesta temporada d'hivern: gaudir-la i tornar a trobar les bones sensacions, que si són com avui, de ben segur que les recuperaré ràpid.

Neu verge per un tub
Estema Sainte Foy de Tarantaise, vàrem arribar després de conduir amb neu des de Valence i ens hem llevat amb un dia radiant. El dia era fred, però al sol s'estava prou bé! Hem decidit fer pells avui, valia la pena, l'estació tancada i tota nevada per a nosaltres. 
A la part baixa i faltava una mica de base, però de mitja estació cap a d'alt ha estat un festival. A la part alta hem estat obrint una bona estona de traça, després d'adelantar un francès i un anglès que anaven amb tota la calma. Crec que ha estat una de les poques vegades que he obert traça amb aquest gust, la neu era tant freda que semblava cotó fluix i només de pensar el que ens esperava per baixar... buf! Ha estat un autèntic festival! Un dia així aquesta temporada, ara ja ningú ens el treu.




No hay comentarios:

Publicar un comentario