Feia dies que sentíem a parlar dels Tracks del Diable. Una ruta amb sortida i arribada a Torelló, d'uns 220km i més de 6.000 metres de desnivell positiu... Segons deien era molt guapa i, perquè no provar-la, quedava al costat de casa!
A la nostra sortida a Torelló (Puixi, Cometi, Marc)
El dissabte 14 d'agost es presentava fresquet i gris a Torelló. L'hotel les Serrasses ens va donar la benvinguda i, després de la foto de rigor, va començar el nostre periple amb btt. En Marc, en Puixi i jo, entre els tres junts no fèiem ni 500 km amb btt aquest any i després de pedalar només amb carretera vàrem decidir que ja tocava treure la pols a la de muntanya.
La primera jornada va ser d'uns 80 i pocs km amb 2.300 m positius. De Torelló a La Vola, passant per l'Esquirol, Cantoni, Tavertet, Rupit... El lloc es increïble:corriols impensables, el paisatge brutal! La pujada de Torelló cap a l'Esquirol potser va ser una de les coses que em va sorprendre més de la jornada, ja que sense saber-ho, després de passar boscos i filats ja ens vàrem trobar entrant al poble. Em sap greu no poder-vos-en donar massa detalls, però és que no tinc ni idea de per on ens van fer passar. La resta del dia va ser molt maco, però potser uns paisatges ja més coneguts, tot i que no menys entranyables: La Foradada (per la qual t'has de desviar del camí), el Salt de Sallent, els boscos de Cabrera, etc. Són llocs preciosos!
Salt de Sallent (Puixi)
En Marc en algun corriol
Després del tec que vàrem endrapar a Rupit, a l'Hostal Estrella, no hi havia qui pedalés i la tarda va costar d'entrar, però poc a poc ens vàrem posar amb situació. Puja i baixa entre corriols i corriolets fins a arribar a una zona que vàrem quedar de fang fins al clatell. Els núvols ja començaven a ser amenaçadors... però vàrem arribar al Güell just quan queia la primera gota.
El Güell és una casa de pagès penjada al mig del terme municipal de La Vola, no hi arriba carretera asfaltada i l'ambient rural és brutal. La parella que la regenta és més que autèntica i, realment, aconsegueixen que et sentis un membre més de la casa.
Vàrem aconseguir que ens donessin l'esmorzar una mica abans de les 8. La taula rodona del menjador estava a rebentar d'embotits, melmelades, de tot... Així no hi ha qui es posi a pedalar, però és agradable començar el dia amb la panxa plena de bon menjar de la terra. Ens esperaven més de 70 km i més de 2000 m de desnivell.
S'augurava un dia llarg i realment el matí ho va ser. De La Vola a Vidrà, que hi ha uns 30 i pocs vàrem trigar quasi 4 hores, són uns km lents, amb molt de desnivell, sobretot. A Vidrà ens va salvar un paquet de Principe, les galetes de tota la vida... indispensables per coses així. La sortida de Vidrà també va ser maca, per dir-ho d'alguna forma. Una llarga pujada per arribar a uns plans a rebentar de fang, per a baixar fins a Santa Maria de Besora.
En aquest punt jo creia que ja teníem la feina feta pel matí, en Jordi dels Tracks, m'havia aconsellat que mengéssim a Sant Quirze i per carretera hi ha 4 km de baixada, no podia ser massa llarg... Doncs el camí va ser etern, tot i que s'ha de dir que va ser preciós! Es creua el riu infinitat de vegades, hi ha un puja-baixa continu i els corriols són estrets, entre arbres i força ciclables.
Sant Quirze de Besora, la millor clara del món!
En Jordi m'havia dit que la tarda seria el més dur... jo temia que se'ns fes de nit ja que el matí havíem avançat molt a poc a poc, però vàrem trobar que fins a Alpens, on dormíem, se'ns va fer força amè. Molta pujada, sí, però es va posar bé. La tarda va ser càlida, però no calenta, el sol i la llum blau fosc d'una tarda de mitjans d'agost ens va acompanyar sense apretar-nos massa amb la temperatura.
La Fonda d'Alpens ens esperava amb les mans obertes. El noi que la porta és un boig de les curses de muntanya i crec que li vàrem caure bé. Ens va portar a cos de rei i el menjar de la fonda: no va decepcionar!
El tercer dia semblava més suau i, realment va ser així, però ningú ens va treure els 70 i tants km i quasi 2000 de desnivell. El camí es feia més fàcil, no tant de corriol, un xic més de pista que deixava menjar més ràpid els km. Havien previst pluja per dilluns, però finalment ens va acompanyar un dia blau i net, sense massa calor que ens va deixar veure el Pedraforca, Montserrat i el Montseny des de les diferents vessants del Lluçanès.
Parada obligatòria a Perafita, per fitxar i recarregar piles amb un bon tall de coca, com autèntics "turistilles".
Amb la panxa plena es veia tot diferent. D'alguna forma s'ha de salvar el desnivell de la Trona des de Sant Boi de Lluçanès per a baixar cap a Bajalou on ens esperava una altra clara gegant. Per enfilar ja finalment cap a Sant Pere de Torelló, passant per sota Bellmunt per uns prats increïbles i acomiadar-nos dels nostres acompanyants incondicionals durant tot el trajecte: les vaques! Si a algú li fan por... millor que no faci aquesta ruta, estan per tot arreu!
De Sant Pere la feina està feta, queden uns km de pla fins a Torelló, agradables ja que et permeten arribar al punt final amb bona cara i recuperat!
Una gran experiència, més que recomanable. Nosaltres segur que repetim!
Arribada a Torelló, ja amb els maillots que ens hem guanyat!
