Buf! Que abandonat que tenia això... Però la feina i la mandra m'han tingut agafada, impossible escriure dues línies! Però amb una feina molt gran acabada i amb el cap encara a l'Alti Toy del passat cap de setmana, ja em veig amb cor de tornar a escriure quatre ratlles.
Per mi encara tot és força nou. Les curses, els entrenaments específics per l'esquí de muntanya i, sobretot, les curses de més de 2.000 m positius, se'm posen de canto! Em falten metres i metres!
No havia fet mai una cursa de dos dies, bé a peu, les típiques Gore-Tex que el dissabte feies la crono i el diumenge la cursa llarga, però crec que és força diferent.
L'objectiu era gaudir-la i si anava bé, doncs millor que millor, però jo aquest any tinc clar que s'han de posar les coses al seu lloc i anar madurant com a esquiadora de muntanya.
La meva parella: La Naila, em feia il·luasió córrer amb ella. No sé si ens hem guanyat la fama de parres... potser hi hem treballat de valent durant el cap de setmana.
Sortim el dissabte força tranquil·les, jo crec que sense tenir massa clar la cursa que ens esperava, amb un bidonet d'aigua cada una... ja en farem prou! Però resulta que a la 2a pujada, a la canal de 300m de desnivell, ja estàvem les dues menjant neu del terra.
Passem la cresta, brutal! Però els encantats de davant s'estan fent caquetes i anem a pas de tortuga i el pitjo de tot, és que no ens deixen avançar-los. Finalment emprenyada em posos a córrer amb els grampons i em foto de cap, mitjons i mono esparrecats... "Cadascú baixa com vol" em diu la Naila i tñe raó, vaig baixar ben ràpid.
La sed es va fent cada cop més intensa i el meu cos comença a no anar... l'acumulació de metres, la calor, els plans eterns i "VULL AIGUA". Però a l'última pujada veiem de lluny un mono del Camprodon, qui deu ser? Sense ulleres i amb la pájara no el reconec fins que ens trobem posant grampons. En Roger i té aigua! Increïble, ens salva la vida, si no em sembla que ens han de treure amb helicòpter.
Finalment acabem la darrera pujada i ja només queda baixar!
Hem anat molt tranquil·les, hem perdut molt de temps als canvis i a la cresta i... 15 minuts que ens claven el primer equip de dones!
Després de liar-la amb les claus, les motxiles i tot plegat, ens fem un massatge i descansem bé.
Abans d'anar a dormir en Joan i en Roger ens fan una classe magistral de material i ens arreglen tot el que portem pengim-penjam i au! que demà hi hem de tornar.
Em llevo força bé, tot i que a la nit no he pogut dormir massa. Però fa mandra, fa mal temps i hi ha molta boira.
Avui porto el camelback ple a bessar, potser no caldria... però no em fotaran avui, no!
Ens diuen que finalment farem 1.300, hi ha un cim amb massa boira per poder-lo passar. Sortim tranquil·les, però ens anem animant, les cames no es noten cansades, però si el cos en general. Agafem una traça solitària i avancem bé, canvi més ràpid que els d'ahir. Una segona pujada que la Naila diu que està petada, però no afluixa. Un altre canvi i l'última pujada. Avui no hi ha monos del Camprodon, però tranquils! Avui portem aigua!
Arribant a d'alt la Naila emn diu: "Fem un canvi ràpid i marxem!" I així ho fem. Ella ja les tenia clixades... jo no massa, ahir ens van treure tant que ni m'imaginava poder-les atrapar. El primer equip de dones el tenim a tocar i baixant... ens les pulim! Finalment entrem a la línia d'arribada juntes, però avui sí: AVUI HEM GUANYAT!
Molt contentes, tot i que hem de tenir clar que han faltat equips molt bons, el nostre lloc no era el de guanyadores, però ha estat una gran experiència. Córrer amb la Naila m'ha agradat molt, és pacient i deslliza... ostres com deslliza! Quan em queda per aprendre!
Gràcies Naila, gràcies a tots els que heu fet que aquesta primera Alti Toy hagi estat tan especial!
Ara només puc pensar amb Font Blanca, vaig amb ganes, conscient del que hi ha, però amb ganes!
No hay comentarios:
Publicar un comentario