aDesprés de tot l'hivern sobre els esquís ja no podia tibar més de la corda... si proposava una Setmana Santa a la neu en sé d'un que m'hagués engegat a pastar i tampoc cal, així que ens vàrem decidir per la bicicleta de carretera. Potser no eren els millors dies per fer km a la Cerdanya, ja que s'esperava una Setmana Santa amb canvis de temps i amb temperatures baixes, però tota la colla estava allà d'alt malalts per fer km... no podíem rebutjar l'oferta.
El divendres va ser "suau", 70 i pocs km: Puigcerdà-Collada de Tosses per la nacional, aquella que només fan servir els guiris que s'equivoquen..., Fornells de Muntanya, parada a Tosses per fer una Coca-Cola i una coca de xocolata de Perafita i els maleïts 4 km fins a la carretera de La Molina. De passeig cap a Masella i baixada a tota bufa fins a Alp, per tornar a Puigcerdà.
En "Uaui" volia fer el Palleres
Que si vàrem fer el Palleres... A les 10 del matí, a 2ºC vàrem sortir amb en Marc des d'Eyne... Abrigats fins al cap d'amunt, direcció Puigcerdà, on ens vàrem trobar amb els companys de fatiga, tot i que ens va fallar en Manelet... que li feia mal el genoll.
Fins a d'alt del Puymorens vàrem pujar amb molta facilitat. La veritat és que em feia certa por, em pensava que es faria molt llarg. Fins a Porta es una mica pessat, sembla que no però va pujant, però el port en sí, es fa molt bé i és molt maco. A més a més, en aquell moment encara teníem sol!
Un cop a d'alt i tots reunits de nou, baixada va! 25 km fins a Ax-Les-Thermes, amb 1.400 m de desnivell negatiu. A Ax vàrem menjar una mica, ens esperava el Palleres i, la veritat, és que jo no tenia massa clar el que ens venia. Sincerament creia que era un port facilet, que simplement tenia nom pel Tour.
El primer bon dia, van ser unes rampes del 9% i cartells de port "Fermé". Però nosaltres ben xulos cap amunt: "això ho deuen tenir així des de principi de temporada i no ho han tocat... no pot ser que hi hagi tanta neu". I vinga amunt! Dos o tres cartells més de "Fermé", però nosaltres amunt, només pensar amb remuntar el Puymorens del revés, se'ns posaven els pèls de punta.
Realment el port és molt maco, puja fort en alguns trams, però és distret. Quan ens anàvem acostant a la part alta del port ja no quedava massa sol, el vent anava pujant i la humitat i negror ens anaven abraçant. A uns 2 km del cim ja veig en Uaui i en Puix que s'esperen amb la bici al terra i em diuen: "Anna, què hem de fer?" I darrera seu veig un mantell de neu que tapa completament la carretera...
Esperem a en Marc i en Ramon i decidim seguir amunt. Ara caminem, ara pedalem, ara sobre la neu... Els protectors trencats i amb els peus molls arribem a d'alt del port, 2001 m el Palleres fet!
La baixada no és menys pessada que la pujada, neu i més neu, potser fem uns 4 km amb neu i asfalt i algunes retallades muntanya avall amb la bicileta a l'esquena, fins que finalment podem pujar-hi a sobre, però els frens no van, els peus estan glaçats i les mans no reaccionen. Fins que finalment arribem a un poblet, gràcies a Déu! En Ramon ja no pot més, truca a en Manelet que vagi venint a recollir-lo. Encara ens queda el Coll d'Hares... maleït coll, no té res però.. buf! Jo tinc una barrera psicològica que no em deixa avançar més ràpid del que vaig, penso amb l'"1,2,3,4,5" de la Tina, de l'esquí de muntanya i m'ajuda a anar punjant.
Tirem com podem fins a Formiguères, està a punt de caure una de bona, el cel està completament tapat i el vent ja és fort i fred, evidentment en contra nostra... Parem a Formiguères i atraquem el supermercat. Mentre mengem arriba en Manelet i ens carrega a en Ramon, a en Marc i a mi.
Finalment, arribem a Eyne a quarts de 7 de la tarda. 120 i algu km, quasi 3.000 positius i una gana increïble! Dutxeta, arrós que ha sobrat del dinar a casa d'en Marc i ben contents!
A començar a fotre km que s'acosta la temporada d'estiu!
El divendres va ser "suau", 70 i pocs km: Puigcerdà-Collada de Tosses per la nacional, aquella que només fan servir els guiris que s'equivoquen..., Fornells de Muntanya, parada a Tosses per fer una Coca-Cola i una coca de xocolata de Perafita i els maleïts 4 km fins a la carretera de La Molina. De passeig cap a Masella i baixada a tota bufa fins a Alp, per tornar a Puigcerdà.
En "Uaui" volia fer el Palleres
Que si vàrem fer el Palleres... A les 10 del matí, a 2ºC vàrem sortir amb en Marc des d'Eyne... Abrigats fins al cap d'amunt, direcció Puigcerdà, on ens vàrem trobar amb els companys de fatiga, tot i que ens va fallar en Manelet... que li feia mal el genoll.
Fins a d'alt del Puymorens vàrem pujar amb molta facilitat. La veritat és que em feia certa por, em pensava que es faria molt llarg. Fins a Porta es una mica pessat, sembla que no però va pujant, però el port en sí, es fa molt bé i és molt maco. A més a més, en aquell moment encara teníem sol!
Un cop a d'alt i tots reunits de nou, baixada va! 25 km fins a Ax-Les-Thermes, amb 1.400 m de desnivell negatiu. A Ax vàrem menjar una mica, ens esperava el Palleres i, la veritat, és que jo no tenia massa clar el que ens venia. Sincerament creia que era un port facilet, que simplement tenia nom pel Tour.
El primer bon dia, van ser unes rampes del 9% i cartells de port "Fermé". Però nosaltres ben xulos cap amunt: "això ho deuen tenir així des de principi de temporada i no ho han tocat... no pot ser que hi hagi tanta neu". I vinga amunt! Dos o tres cartells més de "Fermé", però nosaltres amunt, només pensar amb remuntar el Puymorens del revés, se'ns posaven els pèls de punta.
Realment el port és molt maco, puja fort en alguns trams, però és distret. Quan ens anàvem acostant a la part alta del port ja no quedava massa sol, el vent anava pujant i la humitat i negror ens anaven abraçant. A uns 2 km del cim ja veig en Uaui i en Puix que s'esperen amb la bici al terra i em diuen: "Anna, què hem de fer?" I darrera seu veig un mantell de neu que tapa completament la carretera...
Esperem a en Marc i en Ramon i decidim seguir amunt. Ara caminem, ara pedalem, ara sobre la neu... Els protectors trencats i amb els peus molls arribem a d'alt del port, 2001 m el Palleres fet!
La baixada no és menys pessada que la pujada, neu i més neu, potser fem uns 4 km amb neu i asfalt i algunes retallades muntanya avall amb la bicileta a l'esquena, fins que finalment podem pujar-hi a sobre, però els frens no van, els peus estan glaçats i les mans no reaccionen. Fins que finalment arribem a un poblet, gràcies a Déu! En Ramon ja no pot més, truca a en Manelet que vagi venint a recollir-lo. Encara ens queda el Coll d'Hares... maleït coll, no té res però.. buf! Jo tinc una barrera psicològica que no em deixa avançar més ràpid del que vaig, penso amb l'"1,2,3,4,5" de la Tina, de l'esquí de muntanya i m'ajuda a anar punjant.Tirem com podem fins a Formiguères, està a punt de caure una de bona, el cel està completament tapat i el vent ja és fort i fred, evidentment en contra nostra... Parem a Formiguères i atraquem el supermercat. Mentre mengem arriba en Manelet i ens carrega a en Ramon, a en Marc i a mi.
Finalment, arribem a Eyne a quarts de 7 de la tarda. 120 i algu km, quasi 3.000 positius i una gana increïble! Dutxeta, arrós que ha sobrat del dinar a casa d'en Marc i ben contents!
A començar a fotre km que s'acosta la temporada d'estiu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario