Abans de les 8 del matí una colla de malalts vestits amb mono i amb material lleuger estàvem esperant el cremallera a Queralbs. Només d'arribar ja m'hi trobo la Tina i tot de gent coneguda, però estic atavalada i no em paro a saludar a massa gent... No puc evitar posar-me més nerviosa del compte a les curses de parelles, la Tina és força superior a mi i per més que ella digui "anem a pasar-ho bé", això d'anar sempre amb lastre... ha de ser un rotllo per a ella!
Amb els nervis que amago com puc, pugem al cremallera amb una calor espantosa i jo amb mil coses per fer al cap: que si posar els powergels al camelback, que si he agafat massa aigua, fer-me la trena, la tanca de la bota no funciona bé, en Marc me l'arregla... Em trobo en Poma, està per allà darrera i em diu que corre amb en Toti Bes: "mira ens hem repartit els germans", em diu.
Un cop a Núria m'adono que no fa gens de fred i que potser estic una mica més tranquil·la que fa una estoneta, però tampoc del tot. Parlo amb la Tina i li demano que aquesta vegada sortirem un xic més lentes, jo necessito sortir amb calma, si no revento!
S'acosta l'hora, passem el control d'arva i mentre estem dient quatre tonteries a la bossa de sortida, veiem que els primers arranquen! Engego el crono i començo a empènyer amb els brasos i les cames, intento mantenir la respiració, mentre penso: "què carai faig jo aquí, una altra vegada corrent amb la Tina". Ens adelanta tothom, la Tina es posa darrera meu, respectant el meu ritme. A la primera pujadeta la Gemma i la Marta ja ens treuen un bon troç, "avui tornarà a ser un mal dia?" em pregunto mentre em van pujant les pulsacions. Entrem en un barranc amb una bona cua i la Tina es posa a retallar per baix. La segueixo i tot de gent fa el mateix, es posen entre ella i jo. Ja em va bé, m'agafo un petit respir. Tenim a les madrilenyes controlades, just davant meu i una altra parella de noies que anem fent la "va i bé, ara tu, ara jo" fins que sortim del barranc i es posa a pujar amb
traça directe en una pendent bastant pronunciada. Aquí em trobo millor i agafo el ritme. La Tina es torna a posar darrera meu, passe'm pel costat d'en Marc que està fent fotos, fins que em demana si vull que ens lliguem. Perfecte! Hauré d'augmentar el ritme, però així sóc molt més constant. Deixem enrera la parella de noies catalanes i a les madrilenyes i arribem al capdamunt de la primera pujada en 2a posició, a 1 minut i poc de les primeres ens diu l'Oriol. Canvi ràpid i una baixada curta i molt fàcil on avancem unes quantes parelles.
Tinc problemes amb les fixacions, cada vegada que haig de calçar-me em costa un munt, la Tina diu que s'han gelat... En Genís, que ha sortit 7 minuts més tard m'ajuda en el primera canvi, li dono les gràcies i marxem. Una pujada amb "z" fins que ens hem de treure els esquís i pujar a peu, més "z" i tornem a caminar per un tram llarg i cansat, però hem fet feina en aquesta pujada! Baixem rapidet, avancem a la Pilar Quesada i al seu home fins al següent canvi. Quan arribem la Marta i la Gemma estan sortint i al cap de pocs metres ja veiem que es lliguen, estem perdudes, ara és impossible que les avancem, estan fortes i si uneixen esforços, jo sóc un lastre massa gros epr a poder-les passar.
La tercera pujada és llarga però passa ràpid, amb una canal final amb grampons fins al coll del Noufonts que se'm fa molt pesada. La Tina s'ha posat darrera meu, quina paciència i quina mà dreta!
Arribem al final de la canal i toca baixar, ens trobem a l'Arnau Anguera que ens va parlant mentre fem el canvi, de sobte veig en Marc que arriba de lluny amb la Núria i axiò m'anima. Ens ve una petita baixada i la pujada final, no massa llarga i amb una baixada darrera fins a Núria massa fàcil com per a poder retallar segons a les primeres. Deixem a en Marc, la Núria i a l'Arnau al coll i fem una baixada força suïcida fins al següent canvi, segueixo amb problemes a les fixacions... s'allarguen els canvis.
Sortim a bon ritme, "que em trepitges els talons", em diu la Tina i em comencen a agafar rampes als tríceps... intento relaxar-los i es van passant. Atrapem a una parella d'aragonesos que deixem enrera a mitja pujada. Per fi, ja som a d'alt, al coll del Noucreus que ja ens regala una baixada final fins a Núria. Baixem amb ganes, ràpid, la neu està perfecte i es pot donar tot baixant.
Però no és suficient, en
trem a meta remant tant com el cos ens dóna, finalment hem quedat segones. Jo estic molt contenta però em sap greu per la Tina, té el nivell de sobre per guanyar el Campionat d'Espanya i es conforma amb la nostra segona posició.
Una vegada més, gràcies Tina! I felicitats a la Marta i a la Gemma, esteu fortíssimes!
El podi dels nois ha estat:
1rs en Pinsi i en Kilian, 2ns en Caballero i en Raúl Lòpez i 3rs en Poma i en Toti.
Ha estat un dia força bo per córrer, els esquís s'agafaven bé, les baixades estaven per donar-ho tot i no ha fet ni calor ni fred. Amb el Campionat d'Espanya tanco la temporada d'hivern. Fins l'any que ve!
Amb els nervis que amago com puc, pugem al cremallera amb una calor espantosa i jo amb mil coses per fer al cap: que si posar els powergels al camelback, que si he agafat massa aigua, fer-me la trena, la tanca de la bota no funciona bé, en Marc me l'arregla... Em trobo en Poma, està per allà darrera i em diu que corre amb en Toti Bes: "mira ens hem repartit els germans", em diu.
Un cop a Núria m'adono que no fa gens de fred i que potser estic una mica més tranquil·la que fa una estoneta, però tampoc del tot. Parlo amb la Tina i li demano que aquesta vegada sortirem un xic més lentes, jo necessito sortir amb calma, si no revento!
S'acosta l'hora, passem el control d'arva i mentre estem dient quatre tonteries a la bossa de sortida, veiem que els primers arranquen! Engego el crono i començo a empènyer amb els brasos i les cames, intento mantenir la respiració, mentre penso: "què carai faig jo aquí, una altra vegada corrent amb la Tina". Ens adelanta tothom, la Tina es posa darrera meu, respectant el meu ritme. A la primera pujadeta la Gemma i la Marta ja ens treuen un bon troç, "avui tornarà a ser un mal dia?" em pregunto mentre em van pujant les pulsacions. Entrem en un barranc amb una bona cua i la Tina es posa a retallar per baix. La segueixo i tot de gent fa el mateix, es posen entre ella i jo. Ja em va bé, m'agafo un petit respir. Tenim a les madrilenyes controlades, just davant meu i una altra parella de noies que anem fent la "va i bé, ara tu, ara jo" fins que sortim del barranc i es posa a pujar amb
traça directe en una pendent bastant pronunciada. Aquí em trobo millor i agafo el ritme. La Tina es torna a posar darrera meu, passe'm pel costat d'en Marc que està fent fotos, fins que em demana si vull que ens lliguem. Perfecte! Hauré d'augmentar el ritme, però així sóc molt més constant. Deixem enrera la parella de noies catalanes i a les madrilenyes i arribem al capdamunt de la primera pujada en 2a posició, a 1 minut i poc de les primeres ens diu l'Oriol. Canvi ràpid i una baixada curta i molt fàcil on avancem unes quantes parelles.Tinc problemes amb les fixacions, cada vegada que haig de calçar-me em costa un munt, la Tina diu que s'han gelat... En Genís, que ha sortit 7 minuts més tard m'ajuda en el primera canvi, li dono les gràcies i marxem. Una pujada amb "z" fins que ens hem de treure els esquís i pujar a peu, més "z" i tornem a caminar per un tram llarg i cansat, però hem fet feina en aquesta pujada! Baixem rapidet, avancem a la Pilar Quesada i al seu home fins al següent canvi. Quan arribem la Marta i la Gemma estan sortint i al cap de pocs metres ja veiem que es lliguen, estem perdudes, ara és impossible que les avancem, estan fortes i si uneixen esforços, jo sóc un lastre massa gros epr a poder-les passar.
La tercera pujada és llarga però passa ràpid, amb una canal final amb grampons fins al coll del Noufonts que se'm fa molt pesada. La Tina s'ha posat darrera meu, quina paciència i quina mà dreta!
Arribem al final de la canal i toca baixar, ens trobem a l'Arnau Anguera que ens va parlant mentre fem el canvi, de sobte veig en Marc que arriba de lluny amb la Núria i axiò m'anima. Ens ve una petita baixada i la pujada final, no massa llarga i amb una baixada darrera fins a Núria massa fàcil com per a poder retallar segons a les primeres. Deixem a en Marc, la Núria i a l'Arnau al coll i fem una baixada força suïcida fins al següent canvi, segueixo amb problemes a les fixacions... s'allarguen els canvis.
Sortim a bon ritme, "que em trepitges els talons", em diu la Tina i em comencen a agafar rampes als tríceps... intento relaxar-los i es van passant. Atrapem a una parella d'aragonesos que deixem enrera a mitja pujada. Per fi, ja som a d'alt, al coll del Noucreus que ja ens regala una baixada final fins a Núria. Baixem amb ganes, ràpid, la neu està perfecte i es pot donar tot baixant.
Però no és suficient, en
trem a meta remant tant com el cos ens dóna, finalment hem quedat segones. Jo estic molt contenta però em sap greu per la Tina, té el nivell de sobre per guanyar el Campionat d'Espanya i es conforma amb la nostra segona posició.Una vegada més, gràcies Tina! I felicitats a la Marta i a la Gemma, esteu fortíssimes!
El podi dels nois ha estat:
1rs en Pinsi i en Kilian, 2ns en Caballero i en Raúl Lòpez i 3rs en Poma i en Toti.
Ha estat un dia força bo per córrer, els esquís s'agafaven bé, les baixades estaven per donar-ho tot i no ha fet ni calor ni fred. Amb el Campionat d'Espanya tanco la temporada d'hivern. Fins l'any que ve!
No hay comentarios:
Publicar un comentario