Si, no tinc cap altre paraula per descriure Perú, SORPRENENT! Allà he vist les coses més inversemblants possibles, des de un porquet menjant-se l'herba del camp de futbol del poble, a posar gasolina d'una furgoneta amb el motor engegat, la ràdio a tot drap, el conductor parlant pel mòbil i nosaltres a dins, evidentment...El caos a la carretera no té precedents, tant a la ciutat de Lima com als pobles... la selva del Perú no está a la naturalesa, està al carrer! Conduir i sortir-ne ilès, per a qualsevol europeu és una proesa, per a ells, el més normal del món.
A banda de tot això, Perú es sorprenent per molts aspectes. Un d'ells per la pobresa general del país, el poc desenvolupament que hi ha en relació al que estem acostumats, això sí, tots tenen uns telèfons mòbils d'ultima generació i els mostren a tota hora!
Un altre aspecte molt soprenent del Perú és la bellesa dels seus paisatges... més que sorprenents, són increïbles, de somni, tant a la muntanya com al mar.Hem tingut la sort de poder observar amb gran deteniment els dos sectors, tant la muntanya a la Cordillera Huayuash i un bocí molt petit de la Cordillera Blanca i la seva costa nord, amb palmeres, cocos, postes paradisíaques i l'aigua calenta del pacífic.Però anem a pams. La nostra arribada a Perú va ser a la matinada d'un 26 d'abril, dilluns al matí a primera hora, quan tots els limenys es pugen als cotxes per anar a treballar. Vàrem poder observar escenes com treballadors adormits entre la cabina i la càrrega d'un camió, altres esmorzant a sobre de la càrrega del matix camió. Furgonetes tipus Vanette, un xic més llargues, amb un promig de 20 persones a dins, quasi sortint per la finestre. O conductors picant al morro d'un altre cotxe perquè el deixés passar. Evidentment no tots els carrers estan asfaltats... només faltaria!
Un taxi, dels mils que se'ns va oferir a l'aeroport de Lima ens va dur fins a la terminal de Movil Tours on un autobús de 9 hores ens va dur fins a Huaraz.
Lluny de se una gran capital turística alpinista, com podria ser Chamonix per a nosaltres, és una ciutat que es cau a troços, amb la majoria dels carrers per asfaltar, barraques que ocupen quasi tot el poble i un carrer principal on es concentra la gran part de les botigues i restaurants. De Huaraz surten tots els trekkings al Huayuahs i Cordillera Blanca i ascensions tan conegudes com l'Alpamayo, el Siula o el Diablo Mundo, això significa una quantitat enorme de visitants i turistes a l'any i la ciutat no avança. Si remenes bé i amb temps, com va ser el nostre cas a la tornada del trekking, Huaraz té el seu mercat municipal, les botigues i uns mercats ocasionals que ocupen gran part dels carrers d'una zona de la ciutat. Hi venen de tot, però hi abunden les fruites i les verdures i, sense dubte, els pollastres! Són mercats per a passejar-s'hi i contemplar, per a nosaltres els europeus... xoca força.
El primer dia a Huaraz el despertador ens va sonar a quarts de 6 del matí per anar a fer una excursió a la Laguna 69 per anar aclimatant. Després de quasi 3 hores de cotxe per carreteres més que mal asfaltades o simplement sense asfalt el taxi ens va deixar al mig del no res i vàrem haver de confiar que ens esperaria a la nostra tornada... Una excursió molt maca, al bell mig de la Cordillera Blanca i el nostre primer intercanvi amb l'alçada. Els 4.600 m ja es van notar!
Per a l'endemà ja teníem tot el trekking preparat, la furgoneta ens recollia a quarts de 9 per a fer 6 hores de cotxe i plantar el primer campament a Quartelhuain a 4.200 metres. Vàrem conèixer el nostre guia-cuiner i l'arrieru i els 2 burros, els coneixeríem l'endemà.
Un trekking de 6 dies i mig de caminar, amb un promig d'un o dos passos de com a mínim 4.600 metres cada un. A destacar moltes coses, però sobretot el cansanci provocat per l'alçada i les grans vistes, les grans muntanyes i la seva bellesa. Uns primers dies de pluja ens van robar algunes de les millors vistes del Huayuash, però el temps es va anar arreglant i vàrem poder gaudir de cims com el Yerupajá, el més alt de la cordillera amb 6.635m, el Siula, el mític cim de Tocando el Vacio, el Sarapo, el Diablo Mundo, entre d'altres. Els llacs, lagunas o ...cochas que en diuen ells també han estat remarcables, tots impregnats d'un blau turquesa imponent i les grans glaceres, entre elles la que encara guarda les restes de l'avió accidentat amb el que es va fer la pel·lícula de Viven.
Però ja seguiré explicant coses de Perú, podria estar escrbint duran hores i hores. De moment, aquí hi deixo un petit tastet!
A banda de tot això, Perú es sorprenent per molts aspectes. Un d'ells per la pobresa general del país, el poc desenvolupament que hi ha en relació al que estem acostumats, això sí, tots tenen uns telèfons mòbils d'ultima generació i els mostren a tota hora!
Un altre aspecte molt soprenent del Perú és la bellesa dels seus paisatges... més que sorprenents, són increïbles, de somni, tant a la muntanya com al mar.Hem tingut la sort de poder observar amb gran deteniment els dos sectors, tant la muntanya a la Cordillera Huayuash i un bocí molt petit de la Cordillera Blanca i la seva costa nord, amb palmeres, cocos, postes paradisíaques i l'aigua calenta del pacífic.Però anem a pams. La nostra arribada a Perú va ser a la matinada d'un 26 d'abril, dilluns al matí a primera hora, quan tots els limenys es pugen als cotxes per anar a treballar. Vàrem poder observar escenes com treballadors adormits entre la cabina i la càrrega d'un camió, altres esmorzant a sobre de la càrrega del matix camió. Furgonetes tipus Vanette, un xic més llargues, amb un promig de 20 persones a dins, quasi sortint per la finestre. O conductors picant al morro d'un altre cotxe perquè el deixés passar. Evidentment no tots els carrers estan asfaltats... només faltaria!
Un taxi, dels mils que se'ns va oferir a l'aeroport de Lima ens va dur fins a la terminal de Movil Tours on un autobús de 9 hores ens va dur fins a Huaraz.
Lluny de se una gran capital turística alpinista, com podria ser Chamonix per a nosaltres, és una ciutat que es cau a troços, amb la majoria dels carrers per asfaltar, barraques que ocupen quasi tot el poble i un carrer principal on es concentra la gran part de les botigues i restaurants. De Huaraz surten tots els trekkings al Huayuahs i Cordillera Blanca i ascensions tan conegudes com l'Alpamayo, el Siula o el Diablo Mundo, això significa una quantitat enorme de visitants i turistes a l'any i la ciutat no avança. Si remenes bé i amb temps, com va ser el nostre cas a la tornada del trekking, Huaraz té el seu mercat municipal, les botigues i uns mercats ocasionals que ocupen gran part dels carrers d'una zona de la ciutat. Hi venen de tot, però hi abunden les fruites i les verdures i, sense dubte, els pollastres! Són mercats per a passejar-s'hi i contemplar, per a nosaltres els europeus... xoca força.El primer dia a Huaraz el despertador ens va sonar a quarts de 6 del matí per anar a fer una excursió a la Laguna 69 per anar aclimatant. Després de quasi 3 hores de cotxe per carreteres més que mal asfaltades o simplement sense asfalt el taxi ens va deixar al mig del no res i vàrem haver de confiar que ens esperaria a la nostra tornada... Una excursió molt maca, al bell mig de la Cordillera Blanca i el nostre primer intercanvi amb l'alçada. Els 4.600 m ja es van notar!
Per a l'endemà ja teníem tot el trekking preparat, la furgoneta ens recollia a quarts de 9 per a fer 6 hores de cotxe i plantar el primer campament a Quartelhuain a 4.200 metres. Vàrem conèixer el nostre guia-cuiner i l'arrieru i els 2 burros, els coneixeríem l'endemà.
Un trekking de 6 dies i mig de caminar, amb un promig d'un o dos passos de com a mínim 4.600 metres cada un. A destacar moltes coses, però sobretot el cansanci provocat per l'alçada i les grans vistes, les grans muntanyes i la seva bellesa. Uns primers dies de pluja ens van robar algunes de les millors vistes del Huayuash, però el temps es va anar arreglant i vàrem poder gaudir de cims com el Yerupajá, el més alt de la cordillera amb 6.635m, el Siula, el mític cim de Tocando el Vacio, el Sarapo, el Diablo Mundo, entre d'altres. Els llacs, lagunas o ...cochas que en diuen ells també han estat remarcables, tots impregnats d'un blau turquesa imponent i les grans glaceres, entre elles la que encara guarda les restes de l'avió accidentat amb el que es va fer la pel·lícula de Viven.Però ja seguiré explicant coses de Perú, podria estar escrbint duran hores i hores. De moment, aquí hi deixo un petit tastet!
No hay comentarios:
Publicar un comentario