En primer lloc definir el que és "normalitat" és complicat... però suposo que és allò que fem de forma més seguida. Així que a dos setmanes de la nostra arribada del Perú, puc dir que ja he tornat del tot a la normalitat.
Jo del tot, en Marc encara ho està intentant... Vàrem tornar amb un bacteri a l'estòmac i les corredisses al lababo eren un clàssic! No cal que segueixi amb detalls... Pel que sembla en Marc encara arrastra el bacteri aquest, potser és una forma de no acabar de tornar a la "normalitat".
Dins d'aquesta tornada a la normalitat hi entren els entrenaments, les sortides kilomètriques amb bici de carretera amb els de la colla, les petades per la Creu d Gurb i tornar a seure el cul sobre la btt! De fet ja en teníem ganes de tot això.
El proper cap de setmana és el Campionat d'Espanya a Oturia... finalment no hi vaig. Com no podia ser d'una altra forma no m'han seleccionat, seria absurd, de fet encara no he fet cap cursa aquest any.
Aquest maig vull acabar d'agafar ritme, acabar de posar-me les piles que sembla que he carregat a fons al Perú i començar a competir alguna coseta durant el mes de juny!
De ganes de competir en tinc moltes, sobretot quan estic lluny de les curses, però s'acosten i m'entra com una mena de pànic que no havia tingut mai... Suposo que els problemes de la temporada passada s'han solucionat a tot el meu cos accepte dins del meu cap. Necessito tornar a creure amb mi mateixa, amb els bons entrenaments que estem fent i amb les meves capacitats.
Temps al temps... tot arriba!
Res doncs, després d'una matinal al Matagalls amb la Laia Andreu, un Matagalls que semblava la Rambla de Barcelona... encarem la setmana amb un dia menys, avui és dilluns i a Vic és festa.
Jo del tot, en Marc encara ho està intentant... Vàrem tornar amb un bacteri a l'estòmac i les corredisses al lababo eren un clàssic! No cal que segueixi amb detalls... Pel que sembla en Marc encara arrastra el bacteri aquest, potser és una forma de no acabar de tornar a la "normalitat".
Dins d'aquesta tornada a la normalitat hi entren els entrenaments, les sortides kilomètriques amb bici de carretera amb els de la colla, les petades per la Creu d Gurb i tornar a seure el cul sobre la btt! De fet ja en teníem ganes de tot això.
El proper cap de setmana és el Campionat d'Espanya a Oturia... finalment no hi vaig. Com no podia ser d'una altra forma no m'han seleccionat, seria absurd, de fet encara no he fet cap cursa aquest any.
Aquest maig vull acabar d'agafar ritme, acabar de posar-me les piles que sembla que he carregat a fons al Perú i començar a competir alguna coseta durant el mes de juny!
De ganes de competir en tinc moltes, sobretot quan estic lluny de les curses, però s'acosten i m'entra com una mena de pànic que no havia tingut mai... Suposo que els problemes de la temporada passada s'han solucionat a tot el meu cos accepte dins del meu cap. Necessito tornar a creure amb mi mateixa, amb els bons entrenaments que estem fent i amb les meves capacitats.
Temps al temps... tot arriba!
Res doncs, després d'una matinal al Matagalls amb la Laia Andreu, un Matagalls que semblava la Rambla de Barcelona... encarem la setmana amb un dia menys, avui és dilluns i a Vic és festa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario