Des del Campionat d'Espanya han passat força coses. Evidentment la meva motivació per posar-me els esquís ja no és la que era... Estem a 4 d'abril, fa una bona caloreta i, en lloc de fer una hora de cotxe d'anada i una de tornada, bé més de gust treure la pols a la bicicleta!
Però ara hi ha les millors curses i el 30 d'abril... la cirereta del pastís: Mezzalama! Em fa una il·lusió especial, per la companyia que he trobat (la Naila i la Maribel), pel lloc i per la mistissitat que comporta aquesta prova.
Però abans d'arribar-hi ara tinc per davant el Rally del CEC: 3000 metres positius amb equips de dos o de tres... serà llarg, molt llarg! Però el millor entrenament per Mezzalama.
Ara porto 4 caps de setmana competint i em queda el següent. Després de Font Blanca vaig descansar quasi un mes de competicions i ara estic a la traca final. Primer Andorra, la que havia de ser la Serrera, però per variar ens vàrem haver de quedar als voltants del Tarter. Quina cursa més dura, vaig sortir amb el pedal apretat fins al fons, gran cagada! Si me'n descuido la Maria i la Bea (andorranes) se'm mengen viva, sort d'una baixada suïcida (que em va fer guanyar el nom de "fletxa suïcida") si no d'un segon lloc que vaig suar per aconseguir m'hauria d'haver conformat amb la 4a posició. Un ambient bonic amb un bon dinar i bona companyia al Palau de Gel de Canillo.El cap de setmana següent vaig repetir 2n lloc, també darrere la Tina, a la Crono de la Lluna. Un espectacle de nit... brutal! Una lluna plena, gegant ens va acompanyar durant tota la pujada, cap núvol va interrompre la seva bellesa. No sé si van ser les seves vibracions però hi havia alguna cosa que m'empenyia muntanya amunt, amb ganes i força. Una cursa de menys a més, d'aquelles que m'agraden, de les que vas recollint cadàvers durant tota la pujada i això encara et fa crèixer més. Igualment sopar i bona companyia a Núria abans de tornar a les tantes cap a casa!
Seguidament venia el Campionat d'Espanya de parelles a Certascan... nervis! Com sempre que corro amb la Tina alguna prova important. La cursa tenia molt bona pinta: 2300 metres positius, canals i baixades tècniques. Però la pluja va fer acte de presència durant tot el matí i la cursa se'n va anar a norris. Finalment, a les 10h30 es va fer una sortida improvizada de dues pujades dins de l'estació amb baixades fora pista. Alguns nois no van córrer per a protestar per a la mala organització i els dos equips de noies favorits vàrem fer la cursa conjunta també en senyal de "protesta". Si haguéssim escalfat potser hauria gaudit de la prova, però aquelles tres em van rematar ja als 200 metres de cursa i vaig anar grogui durant tota la prova. Al canvi de la segona pujada, la Gemma m'enxufava Gummis peladets a la boca ja que deien que estava groga... I com volien que estés! Si em va agafar una escalafada de motor que quasi trenco el radiador! Però va estar molt bé, entrada de les 4 a meta!
I finalment, ahir va caure el Basiero! Una gran cursa. De nou amb la Tina. Quasi 2000 positius, poquets equips i un gran recorregut. Vàrem sortir molt tranquil·les, al meu ritme, sense forçar. Baixades suaus, sense arriscar-nos, però sense perdre temps enlloc. Vàrem anar remuntant a poc a poc i després de la segona baixada, que va ser un espectacle, ja ens vàrem col·locar 6es absolutes. La darrera pujada a mi se'm va atravessar un xic, però la motivació em tivava i no em deixava afluixar. Passem per Amitges, uns paisatges brutals, en Ton que se'm posa al darrere, també cruixidet com jo!
Arribem a d'alt de l'última pujada 5es i queda gaudir de la baixada final. Tenim en Robert i en David al davant, els hem d'atrapar i així ho fem, baixada aball, just després de que la Tina es foti de cap els trobem i gas, ens fiquem 4es absolutes! Un carreron, els en clavem 35 a les andorranes que m'havien fet suar tant a Andorra! Una bona cursa, la gent ha flipat de les nostres baixades, però tal com diu la Tina: "Més val que no els diem que no hem ariscat enlloc, no?" jaja.
Ara mentalització pels 3000 del diumenge, serà una senyora cursa! Endavant!


No hay comentarios:
Publicar un comentario