Qui em conegui sap perfectament que no és cap novetat això de que em passi un hivern sobre uns esquís, de fet és una cosa que he fet durant tota la meva vida.
El curiós del cas és l'evolució que ha fet la meva vida sobre els esquís... Podria descriure gran part de la meva història si la relacionés amb l'esquí.
Foto de "J" Rodríguez (Propiedad de Solo Nieve)
Tot i que ara necessiti un temps d'aire entre jo i l'esquí alpí (vindria a ser com una relació de parella...) sé que d'aquí a un temps tornarem a estar més units que mai. L'esquí m'ha donat quasi tot el que sóc, estones molt bones, estones molt dures. M'ha donat grans amistats, entre ells la meva parella. M'ha ensenyat la major part de coses que sé de la vida i m'ha fet aprendre molts dels gran valors necessaris per a poder lluitar amb el cap ben alt dia rere dia.
He tingut grans victòries i grans resultats, també derrotes i desil·lusions. Un parell de lesions força greus, primer a una espatlla, que encara de tant en quant em recorda que un dia, ara ja fa més de 10 anys, va passar pel quirófen i li van posar uns quants claus... I l'altre gran lesió, la del genoll, la que em va apartar de l'esquí de competició quan estava a punt de fer un gran salt al més alt nivell. Una de les decepcions més grans de la meva vida, però també una de les que més m'ha enfortit.
Però no cal seguir per aquesta línia... El títol deia així: "Un hivern sobre els esquís", però potser hauria d'haver dit, "Un hivern competint amb els esquís als peus de nou". Després de 9 anys d'haver aparcat els esquís de la competició m'hi he tornat a posar, però aquesta vegada cara amunt, amb un material ultra lleuger (tot i ser de les que porta el material més pesat a les curses...), amb uns esquís que no tenen "ni xixa, ni limonà", unes botes en les que el peu pot ballar la samba, uns bastons que m'arriben sota les aixelles i... un munt de coses noves que he anat descobrint cursa rere cursa.
Apunt d'acabar la temporada d'hivern, al menys jo, ja que haig de començar a posar-me a córrer si no les curses de muntanya se'm tiraran a sobre... me n'enduc un record molt plàcid, tot i que força dur, de les curses d'esquí de muntanya. Però deixaré esperar fins després del proper diumenge per a valorar la temporada, després de la Poca Traça, el Campionat d'Espanya amb parelles que correré amb la Tina Bes, una de les meves grans mestres en aquest món. "Pobre Tina, sempre m'espera..." crec que aquest també hauria estat un bon títol per a aquesta entrada o potser el podré fer servir per alguna altra.
Amb tot això, estreno avui el meu blog!
El curiós del cas és l'evolució que ha fet la meva vida sobre els esquís... Podria descriure gran part de la meva història si la relacionés amb l'esquí.
Foto de "J" Rodríguez (Propiedad de Solo Nieve)
Tot i que ara necessiti un temps d'aire entre jo i l'esquí alpí (vindria a ser com una relació de parella...) sé que d'aquí a un temps tornarem a estar més units que mai. L'esquí m'ha donat quasi tot el que sóc, estones molt bones, estones molt dures. M'ha donat grans amistats, entre ells la meva parella. M'ha ensenyat la major part de coses que sé de la vida i m'ha fet aprendre molts dels gran valors necessaris per a poder lluitar amb el cap ben alt dia rere dia.
He tingut grans victòries i grans resultats, també derrotes i desil·lusions. Un parell de lesions força greus, primer a una espatlla, que encara de tant en quant em recorda que un dia, ara ja fa més de 10 anys, va passar pel quirófen i li van posar uns quants claus... I l'altre gran lesió, la del genoll, la que em va apartar de l'esquí de competició quan estava a punt de fer un gran salt al més alt nivell. Una de les decepcions més grans de la meva vida, però també una de les que més m'ha enfortit.
Però no cal seguir per aquesta línia... El títol deia així: "Un hivern sobre els esquís", però potser hauria d'haver dit, "Un hivern competint amb els esquís als peus de nou". Després de 9 anys d'haver aparcat els esquís de la competició m'hi he tornat a posar, però aquesta vegada cara amunt, amb un material ultra lleuger (tot i ser de les que porta el material més pesat a les curses...), amb uns esquís que no tenen "ni xixa, ni limonà", unes botes en les que el peu pot ballar la samba, uns bastons que m'arriben sota les aixelles i... un munt de coses noves que he anat descobrint cursa rere cursa.
Apunt d'acabar la temporada d'hivern, al menys jo, ja que haig de començar a posar-me a córrer si no les curses de muntanya se'm tiraran a sobre... me n'enduc un record molt plàcid, tot i que força dur, de les curses d'esquí de muntanya. Però deixaré esperar fins després del proper diumenge per a valorar la temporada, després de la Poca Traça, el Campionat d'Espanya amb parelles que correré amb la Tina Bes, una de les meves grans mestres en aquest món. "Pobre Tina, sempre m'espera..." crec que aquest també hauria estat un bon títol per a aquesta entrada o potser el podré fer servir per alguna altra.
Amb tot això, estreno avui el meu blog!
No hay comentarios:
Publicar un comentario