A vegades costa prou arribar fins a d'alt...
però quan hi ets, la vista és increïble!

lunes, 7 de junio de 2010

La Pujada al Far

Ja feia massa anys que prometia córrer a casa, al menys als de casa... A Llafranc, el poble de la família del meu pare, hi fan una cursa "de muntanya". Bé això de dir-ne de muntanya és força atrevit crec jo i, lluny de ser una crítica, crec que del que es tracta és d'una cursa que no és d'asfalt. De totes formes s'ha de felicitar a l'organització per la seva bona feina i pel recorregut de la prova i l'encant que li vaig trobar. Gràcies per fer bones curses pels beneïts com nosaltres que ens dediquem a córrer per tot arreu!

Dit això, tornaré a agafar el fil... Donen el tret de sortida, jo com sempre, amagada entre la gran massa de gent, més o menys, del mig cap al final. La pressió de sortir a davant sempre ha pogut amb mi, no ho suporto! Veig a la Laia que marxa molt ràpid, de fet no m'he proposat de seguir-la, seria absurd. Veig alguna altra cueta per davant meu, però segueixo amb la meva estratègia de cursa. D'una vegada per totes vull tornar a fer curses de menys a més que són com em funcionen!
A les escales de casa hi tinc la claca familiar, els pares, en Marc i l'àvia, millor fans que ells segur que no tindré mai! Al camí de Ronda m'hi trobo en Santiago i ens dirigim cap a les pujades per sortir del poble. Calma Anna, calma! Encara que siguin només 10 km, t'has de contenir.
Però em vaig trobant bé, potser els trams planers són els que em costen més, tinc les cames lentes, aquesta setmana he fet molta càrrega d'entrenament, però ja sabíem que seria així.

Em col·loco amb 3a posició, veig una cua del Matxucaca que a les pujades s'acosta i als plans s'allunya i així vaig fent la goma fins que deixo de veure-la. Passo el tram que tant present tenia, el de la pujada després del camp de fonoll i me n'adono que és menys del que creia. Baixada va per asfalt mullat, ens han caigut unes gotes! Torno a trobar als pares a la plaça dels Pins, els dono les ulleres de sol, no veig res amb les quatre gotes que ens han caigut i ja enfilem cap a la pujada final.
Una sortida amb asfalt i pujada... de mal gust! Però el corriolet que ens espera serpentejant amunt i avall fa oblidar l'anterior tram. Em trobo en Toni, el farmacèutic, l'adelanto i em confirma que vaig 3a. Només queda la pujada final, la que esperava amb tantes ganes, però m'ha entrat una fluixera d'estòmac que no em deixa apretar a tope en l'únic tram que tenia pensat fer-ho! No passa res, em concentro amb el que tinc davant, un noi amb una camiseta de La Selva, amb qui hem anat fent la goma durant tota la prova. Un parell de paelles, un planer i els 20 metres de pujada forta on trobo un bon tap d'atletes que es "caguen amb tot". El pare apunt amb la càmera, em fa la foto, saludo i adelanto a tres o quatre que ja no tenen paciència.
Toquen els darrers metres, em queden moltes forces, si no fos perquè necessito un lababo des de el km 7 hauria estat increïble! Creuo la línia de meta amb 53'05, estic contenta, per sota de 55' que és el que volia, potser era poc ambiciós per la meva part, però pel tipus de cursa que era... ja em va bé!

La Laia ha guanyat, no hi havia dubte d'això. Jo em conformo amb la 3a posició! I amb la gran claca que hem tingut!

Hem acabat la jornada passats per aigua en el sorteig que no ens ha tocat res i amb un bon arrós al León. Aquí està una de les gràcies de córrer, el dinar i les birres de després amb bona companyia!

No hay comentarios:

Publicar un comentario