Pujada a lo guarro!

Cada vegada que arribo a Àreu no puc evitar deixar-me impressionar pel Monteixo, per la seva carena i, sens dubte dibuixo mentalment el trajecte que amb poques hores estarem patint.

El dia no és espectacular, podria ser que ens caigués una bona ploguda, a la part alta hi ha neu acabada de caure... no pinta massa bé!

Tot l'equip de la Unió Excursionista a la Cuita: Sònia Bruguera, Nil Corominas, Barrufet, Dani Bordallo, Anna Comet i Marc Pujol.

Plantem les tendes al càmping, en Barrufet ens deleita amb un dels seus espectacles i després de liar-la un xic amb el tiu del càmping... semblava que teníem molt de temps, però ja ens toca sortir! En Feliu diu que anirem fins al cim, que hi ha un miqueta de neu, però que s'arriba bé.

Escalfament pel poble d'Àreu i ens enfilem uns metres per on començarà el nostre calvari. Tornem a la plaça del poble, passem el control i ja estem totes les dones i petits a la plaça. Després del sermó habitual donen la sortida amb les campanes: deu, nou, vuit... tres, dos, un! Tothom apreta a córrer, surto a darrera per no perdre el costum, però de seguida vaig guanyant posicions. Els petitons ens fan un xic de tap, però es poden avançar bé.

Aviat deixo de córrer i poso les mans als genolls. Pujo a lo "guarro" agafant-me amb tot el que trobo. De seguida veig que adelanto a la Yolanda i em poso darrera d'una noia que m'adodono que és la Pilar Quesada, segueixo una estona al seu darrere, però és un rimtme lent i l'adelanto. Uns metres més amunt sento que m'animen, són en Perico i en Poma, "què foten tan amunt?" 

Segueixo... els peus se'm van enrampant, cada vegada més, no me'ls sento, però jo em trobo molt bé. Em guardo forces. Vaig adelantant petits fins que em perdo i sento la Yolanda que em crida que haig d'anar a l'esquerra.

Abans d'arribar a l'avituallament em trobo en Nil que em diu que vaig segona, no m'ho puc creure! Però haig d'anar amb compte, tinc a la 3era i a la 4rta que em trepitgen els talons. Em sento amb forces i m'ho passo bé pujant.

Després de l'avituallament-control el camí es va tornant cada vegada més tècnic, ja no tinc els peus com dos suros, al tram "pla" he pogut córrer una estona i se m'han posat a lloc. Comencen les pedres i, més amunt, la neu. Això és un festival! Em trobo bé, em sento amb forces. La Batalla em persegueix d'aprop, als llocs tècnics agafo una mica d'espai i després se'm torna a acostar.

Finalment veig la meta, la tinc aquí, a tocar! Estic contenta com si hagués guanyat, però la Laura Orgué ja m'espera al cim, ha guanyat ella, però per a mi és com una gran victòria. Tal com m'ha dit en Marc al vespre a cau d'orella: "T'ho mereixes!" Ningú tan bé com jo ho sap això!

Arribant al cim!

La baixada és divertida, com cada any, animant als nois. Primer als que van al capdavant de la cursa, tots coneguts, alguns amb males cares, d'altres cansats però contents. És una pujada dura, molt dura, però a la vegada té alguna cosa molt especial que no sé expressar...

Finalment ha guanyat la Laura i la veterana MºCarme Batalla ens ha donat una bona lliçor, ha pujat com un gat i ha fet 3ra just darrera meu!

Entre el nois un francès ha estat el primer d'arribar al cim, en Didier Zago, seguit d'en Joan Freixa i de l'Òscar Roig. En Barrufet ha fet 14è, en Dani 29è, en Marc 66è i la Sònia 12ena.

Una vegada més la Cuita no em deixa indiferent!